Blog d'Apartaments La Neu-Mountain Lodges & Restaurant

Entre la boira, els boscos i les muntanyes d’Ordino neixen algunes de les llegendes més antigues i màgiques d’Andorra. Molt a prop de Llorts, els llacs de Tristaina i els camins de muntanya han inspirat durant segles històries sobre les “dones d’aigua”, misteriosos éssers que protegien la natura, i sobre el Tamarro, la criatura amagada que habita els boscos andorrans. Relats transmesos de generació en generació que encara avui semblen cobrar vida en el silenci i la tranquil·litat d’aquest autèntic racó dels Pirineus.

La gastronomia d’Andorra és una cuina de muntanya amb influències catalanes i franceses. Destaquen els plats consistents i reconfortants, ideals per al clima pirinenc. Receptes com l’escudella, el trinxat i les carns a la brasa mostren la seva essència tradicional. Els embotits artesans, els bolets i els productes locals completen una cuina autèntica i saborosa.

Els estripajecs són barrots de ferro forjat amb punxes irregulars cap als laterals que tradicionalment es col·locaven a les finestres, balcons i portes de les bordes i les cases en els pobles dels Pirineus i a Andorra.

L’esquí a Andorra té uns orígens humils: al començament del segle XX s’utilitzava com a mitjà de transport per moure’s per la neu. No va ser fins al 1957, amb la creació de la primera estació d’esquí, que es va iniciar el turisme de neu. Des d’aleshores, Andorra s’ha convertit en una destinació moderna i popular per a esquiadors d’arreu del món.

Cada cop que algú arriba a l’allotjament buscant descans, noto una cosa molt habitual: venen amb el cap ple i el cor cansat. I no és estrany… avui vivim envoltats de pantalles, obligacions i soroll. Però quan aquesta persona es dona permís per parar i mirar al seu voltant, alguna cosa canvia. Es torna més present, més tranquil·la… més connectada.

Fa molts anys, un pastor va descobrir una talla de fusta de la Verge Maria sota un arbust florit en un lloc apartat d'Andorra. Després d'intentar traslladar-la a l'església de Canillo, la talla va desaparèixer misteriosament i va tornar al mateix lloc. Això es va repetir quan els veïns d'Encamp van intentar portar-la a la seva església. Convinçuts que la Verge volia quedar-se allà, els andorrans van decidir construir un santuari en aquell indret, que avui és el Santuari de Meritxell. La Verge va ser proclamada patrona d'Andorra el 1873 i coronada oficialment el 1921, consolidant-se com un símbol de protecció i fe per al poble andorrà.